Anàlisi de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives I de lluita contra la corrupció - Febrer 2023

La Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció transposa al dret espanyol el règim de protecció previst a la Directiva europea sobre alertadors.

Aquest dilluns 20 de febrer ha estat aprovada la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció. Amb aquesta normativa, Espanya transposa la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2019 relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió. Aquesta norma serà vigent des del 13 de març de 2023. 

Aquesta norma incorpora al dret espanyol les garanties que permetran que els denunciants d'irregularitats puguin fer-ho sense por a rebre represàlies en l’àmbit laboral o professional, això com que tampoc les rebin les persones del seu entorn. A més d’aquest àmbit de protecció, la llei proporciona una sèrie de mecanismes, tant interns com externs, perquè els denunciants puguin comunicar irregularitats de manera efectiva, alhora que es protegeix la confidencialitat de les comunicacions i, fins i tot, l’anonimat de la persona denunciant. Entre aquests mecanismes destaca el sistema intern d’informació. La mateixa llei reconeix també que una de les finalitats que persegueix és la promoció de la cultura de compliment. 

L’esmentat sistema intern d’informació, el canal intern de denúncies, és obligatori per una àmplia pluralitat d’organitzacions, entre les quals destaquen les corporacions de dret públic, les fundacions del sector públic i societats mercantils vinculades al sector públic. Aquests canals han de permetre informar sobre les infraccions que es puguin cometre i han de dotar-se d’un disseny i gestió segura amb relació a la confidencialitat i la protecció de la identitat de la persona informant. Així mateix, han d’estar dotats d’una política que reculli els principis generals de funcionament i d’un procediment de gestió de les comunicacions rebudes. Així mateix, aquests canals han d’estar dotats d’un responsable i ser independents respecte dels sistemes de comunicació d’altres entitats. 

Els canals interns hauran de permetre la presentació de denúncies per missatge o per veu. En cas que les comunicacions es recullin per veu caldrà gravar la  conversa o transcriure-la, per tal de poder deixar constància del contingut de la comunicació. Així mateix, en cas que l’informant així ho expressi, es podrà celebrar amb ell una reunió presencial en un termini màxim de set dies. 

Per mitjà d’aquests canals serà possible informar de tota acció o omissió que pugui constituir una infracció del dret de la Unió, pugui ser constitutiva d’infracció penal o administrativa greu o molt greu o infraccions en matèria de Dret laboral. D’altra banda, la Llei preveu, de manera expressa, que no es vegin afectades les obligacions de secret professional a les que es troben subjectes els professionals de la medicina i de l’advocacia. 

En el marc de la gestió de les denúncies, la persona informant té dret a què la seva identitat no sigui revelada a cap tercera persona i, en especial, a la persona a la qual es refereixi en la seva comunicació. Com a úniques excepcions a l’anterior, la seva identitat sí que haurà de ser comunicada al Ministeri fiscal, a l’Autoritat judicial o a l’Autoritat administrativa que pertoqui en el marc de la investigació penal, sancionadora o disciplinària, segons sigui escaient. 

Amb relació a l’accés a la informació tractada en el marc del sistema intern d’informació, aquesta només serà accessible per part del Responsable del Sistema i de les persones encarregades de la seva gestió, el delegat de protecció de dades i els encarregats del tractament que siguin escaients. Així mateix, serà possible l’accés per part del responsable de recursos humans, només en el cas que pugui ser procedent l’adopció de mesures disciplinàries, i el responsable dels serveis jurídics, en el cas que sigui escaient l’adopció de mesures legals amb relació als fets informats. 

Cal destacar que les sancions previstes per l’incompliment de la Llei van, pel que fa a les persones jurídiques, de la multa de fins a 100.000 euros, per les infraccions lleus, de 100.001 a 600.000 euros per a les infraccions greus i d’entre 601.000 i 1.000.000 euros per a les infraccions molt greus. Així mateix, en suma a la multa, les entitats podran ser sancionades, en el cas de les infraccions molt greus, amb l’amonestació pública, la prohibició d’obtenir subvencions per un termini màxim de quatre anys, o la prohibició de contractar amb el sector públic durant un termini màxim de tres anys. 

La Llei també preveu la creació d’una entitat independent encarregada de facilitar vies externes a les entitats perquè les persones puguin accedir a canals de denúncia externs a les entitats, adoptar les mesures de protecció adients per tal d’evitar que sofreixin represàlies, així com per tal de supervisar el compliment normatiu i imposar les sancions que puguin derivar-se dels eventuals incompliments.