Anàlisi de la Llei 10/2025, de 26 de novembre, de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya - Novembre 2025

Llei 10/2025, de 26 de novembre, de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya respon al repte d’avançar cap a una veritable integració del sistema de serveis socials i el sistema sanitari a Catalunya. Aquesta integració és necessària per a donar una resposta òptima a l’eclosió demogràfica i a les necessitats complexes de col·lectius com ara les persones grans, dependents, amb discapacitat, amb malalties cròniques, o en situacions de vulnerabilitat social. Aquesta norma es fonamenta en el consens internacional sobre l'eficàcia de l'atenció integrada per a millorar els resultats en salut i benestar. 

En aquest context, la llei crea l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya com una entitat de dret públic amb personalitat jurídica i autonomia administrativa i financera. L’objecte principal de l’Agència és garantir una atenció integrada social i sanitària de qualitat, assegurant la universalitat dels serveis bàsics i l'atenció centrada en la persona. 

L’Agència neix amb la vocació de facilitar l’articulació dels sistemes social i sanitari existents, sense crear-ne un de nou, i de superar la fragmentació que es va evidenciar especialment durant la pandèmia de la COVID-19.

El model s’adreça principalment a les persones amb necessitats complexes d’atenció o necessitats pal·liatives, i impulsa un enfocament que prioritza l’atenció comunitària i a domicili per afavorir que les persones puguin romandre al seu entorn habitual el màxim de temps possible. 

Tot i que la norma estableix múltiples mecanismes organitzatius i funcionals, el seu element més rellevant és l’impuls d’una integració real operativa. Això es concreta en instruments com el pla únic d’atenció social i sanitària, la millora de les condicions laborals dels professionals, la garantia d’atenció sanitària del SISCAT en centres residencials i, sobretot, en la interoperabilitat dels sistemes d’informació.

Un dels elements clau per fer possible aquesta integració és la comunicació bidireccional de dades entre l’àmbit social i el sanitari, la qual respon a una necessitat llargament expressada per professionals, administracions i entitats del sector, que consideren essencial disposar d’informació compartida per garantir una atenció realment integral. Ara bé, aquesta demanda s’ha d’atendre amb les màximes garanties jurídiques i tecnològiques, atès que implica el tractament de dades personals molt sensibles. 

La capacitat de construir una infraestructura interoperable, robusta i segura serà determinant perquè la integració prevista per la norma es materialitzi de manera efectiva. 

Per això, l’article 10 reforça de manera explícita el marc de protecció de dades. Tots els tractaments s’han de fonamentar en bases de legitimació previstes per la normativa vigent (el Reglament General de Protecció de Daades (RGPD) i la Llei Orgànica 3/2018 (LOPDGDD)) i subjectar-se estrictament als principis de proporcionalitat, minimització, transparència i no-discriminació. A més, s’estableixen obligacions específiques perquè l’accés i l’ús d’aquestes dades només es realitzi per professionals acreditats, amb plena traçabilitat, i mitjançant sistemes d’informació que compleixin els requisits de l’Esquema Nacional de Seguretat. També es prioritzen esquemes d’anonimització o pseudonimització quan la finalitat ho permeti, i es manté el deure de secret fins i tot un cop finalitzada la vinculació professional. 

Així, tot i que la interoperabilitat és una eina clau per millorar l’eficiència, la coordinació i la personalització de l’atenció, el seu desplegament s’ha de dur a terme amb especial cautela, garantint en tot moment la confidencialitat, la seguretat i els drets de les persones ateses. 

En conclusió, la Llei 10/2025 configura una estructura organitzativa que ha de permetre que els sistemes social i sanitari deixin de funcionar de manera paral·lela i avancin cap a una atenció integrada orientada a les necessitats complexes de la ciutadania. Alhora, reforça la protecció de dades personals, un aspecte crític per a un sector que reclamava poder compartir informació social i sanitària amb totes les garanties jurídiques i eines tecnològiques adequades. 

Així mateix, tot i que l’objectiu de la Llei 10/2025 és ambiciós, encara queda per veure com es concretarà en la pràctica. El desplegament efectiu del sistema d’interoperabilitat en el termini fixat per la norma requereix un desenvolupament tècnic i organitzatiu que encara està per definir. Per tant, l’èxit de la llei dependrà de la capacitat de les administracions, els professionals i els proveïdors tecnològics per crear una infraestructura interoperable, robusta i segura, capaç de garantir la qualitat i seguretat de les dades personals.